Església Sant Felip Neri

Discreta, l'església de Sant Felip Neri s'aixeca en un racó amagat del Barri Gòtic, una placeta de caire romàntic que porta el mateix nom. A la façana, d'un estil barroc auster, hi descobrim impactes de metralla. Les obres de restauració i neteja han volgut conservar el testimoni dolorós de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

L'església de Sant Felip Neri naixia com a dependència del convent dels "felipons" que s'establiren en aquest indret l'any 1673. Temps més tard, pels volts del 1750, quedava construïda l'església barroca, un dels escassos exemples d'aquest estil a Barcelona. Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb creuer i absis rectangular, on hi destaquen les capelles laterals amb altars neoclàssics i pintures del modernista Joan Llimona. La façana principal és de línies simples i queda coronada, al cos central, per un acabat semicircular. La presideix la figura de Sant Felip.

Allò que crida més l'atenció de conjunt són, però, els sorprenents forats oberts a la paret de l'edifici. Aquestes ferides cicatritzades a la pedra de Sant Felip Neri ens recorden com, el gener de 1938, en plena Guerra Civil, una bombardeig aeri va acabar amb la vida de 42 refugiats que s'amagaven al soterrani del convent. La mala sort va voler que una bomba caigués just damunt d'aquell refugi. Molts dels morts eren nens.

La duresa d'aquest record contrasta avui amb la pau d'un indret recollit a redós dels arbres. Una font al bell mig de la plaça refresca aquest espai on també s'hi aixequen les cases dels antics gremis dels calderers i dels sabaters.