Isabel Güell i López

Compositora i pianista (Barcelona, 23 novembre 1872-8 maig 1956)

Filla d'Eusebi Güell Bacigalupi, primer comte de Güell i mecenes de Gaudí, a qui va encarregar diverses obres al llarg de la seva vida, com el Palau Güell o el Parc Güell. Però Isabel Güell mereix passar a la història per mèrits propis, malgrat la invisibilització artística que han patit les dones al llarg dels segles.

Des de ben petita va tenir una gran afició a la música, tocava el piano i l'orgue, componia peces de música religiosa i formava part de la coral de l'Institut de Cultura de la Dona que dirigia Francesca Bonnemaison. Va estudiar piano i orgue a Barcelona i a París, va musicar poemes de Jacint Verdaguer i també va escriure un Te Deum (1918) i un Stabat Mater (1917).

Va viure al Palau Güell amb els pares i la resta dels seus deu germans des de l’adolescència fins que es va casar, l’any 1901, amb Carles Sentmenat i Sentmenat, marquès de Castelldosrius. Gaudí va decorar la casa del jove matrimoni al carrer Junta de Comerç, i s'explica l'anècdota que l’arquitecte, en no poder encabir el piano de cua d'Isabel, li va recomanar que toqués el violí.

A més de la seva activitat musical, Isabel Güell fou coneguda per la seva dedicació a la caritat i la beneficència.