Concepció Badia i Millàs, Conxita Badia

Soprano i pianista (Barcelona, 14 novembre 1897-2 maig 1975)

Fou una de les figures musicals més rellevants del segle XX a Catalunya. Va estudiar piano de ben petita i va debutar amb només 11 anys. L’any 1913, amb 16 anys, va fer la seva primera actuació professional al Palau de la Música amb Parsifal, al costat del tenor Francesc Viñas.

Va ser admirada pels principals músics de l'època, i molts compositors van escriure noves obres dedicades a ella: Enric Granados, del qual fou deixebla, Robert Gerhard, Pau Casals, Eduard Toldrà, Felip Pedrell, Apel·les Mestres i Amadeu Vives, entre d’altres.

Degut a la guerra civil va haver de deixar Barcelona amb la seva família, i després d'una gira europea, va residir al Brasil i a l’Argentina del 1938 al 1946, on va tenir una gran acollida per part dels músics sud-americans més rellevants, i també per compositors exiliats com Manuel de Falla.

El 1946 va tornar a Barcelona, on va poder tornar a actuar el 1947 estrenant La rosa als llavis, d’Eduard Toldrà. Començà llavors una nova faceta com a professora de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i es va convertir en un imant per a estudiants de tot el món que la volien de mestra, entre d’altres, Montserrat Caballé.

Conxita Badia està considerada una de les millors intèrprets de peces en llengua hispana del segle XX, ja que va interpretar diversos gèneres: música de cambra, lieder, oratoris i cançó popular.