Bohigas, Bofill i Barcelona: l'arquitectura contemporània s'escriu amb B 29/04/2022

El patrimoni arquitectònic de Barcelona acostuma a associar-se al Modernisme i a la figura de Gaudí, però només cal fer un passeig per admirar els edificis i equipaments que fan d'aquesta ciutat un referent en arquitectura contemporània. Durant la segona meitat del segle XX, Barcelona va viure l'expansió urbana més important de la seva història. La culminació va arribar després de la nominació de la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics del 1992, que va propiciar una transformació que l'ha convertit en un model de projecció mundial.

Alguns dels noms internacionals més rellevants de l'arquitectura moderna han deixat la seva petjada a Barcelona: des del Palau Sant Jordi d'Isozaki a la Torre de Collserola de Foster, passant per la Torre de Telefónica de Calatrava, l'edifici Fòrum d'Herzog i de Meuron o la Torre Glòries de Nouvel. Però la contribució més important i valuosa d'aquest estil arquitectònic l'han fet, sens dubte, dues figures fonamentals: Ricardo Bofill i Oriol Bohigas. Aquests dos genis barcelonins de l'arquitectura van dedicar el seu talent a millorar i convertir Barcelona en el que és avui: una ciutat que no renuncia a la seva tradició romana, medieval i modernista, però que ha sabut crear espais de tendències globalitzades. Tots dos ens han deixat recentment, però el seu llegat continua viu als carrers de la seva ciutat.

Ricardo Bofill (1939-2022)

Nascut el 1939 a Barcelona, aquest visionari arquitecte, graduat a l'Escola de Barcelona i en la de Ginebra, el 1963 va crear el Taller d'Arquitectura, un equip multidisciplinari format per enginyers, urbanistes, sociòlegs, escriptors, directors de cinema i filòsofs amb l'objectiu d'abordar la complexitat de la pràctica arquitectònica. Bofill va ser distingit com a membre honorari de diverses associacions d'arquitectura internacionals i al llarg de la seva trajectòria va guanyar múltiples premis com el Ciutat de Barcelona el 1980; l'ASID (American Society of Interior Design) el 1978; el Tokyo Architecture Award 2002 de la Tokyo Association of Architectural Firms, entre d'altres. L'any 2000, Bofill agrupa la seva activitat a Espanya instal·lant la seva seu en una antiga fàbrica de ciment als afores de Barcelona. L'esperit del seu Taller d'Arquitectura continua contribuint al nou "urbanisme integrat" a través de projectes internacionals com la Place de l'Europe de Luxemburg, la Prolongació de la Castellana a Madrid o la Central Artery a Boston. També són seves una infinitat d'obres a l'estranger, com el gratacel de la United Airlines Tower, a Chicago, el luxós gratacel Torre Shisheido al Japó, el monumental barri Antigone de Montpeller o el conjunt Pa Soder a Estocolm.

Però l'estil camaleònic de Bofill té a Barcelona i els seus voltants exemples infinits: des d'equipaments culturals, esportius i comercials fins a habitatges socials o de luxe passant per edificis d'oficines, infraestructures de transport o seus d'importants empreses. El gust de Bofill per reinterpretar les formes clàssiques té un gran exemple en l'edifici de l'Institut Nacional d'Educació Física (INEFC), del 1990, o en el majestuós Teatre Nacional de Catalunya, en forma de Partenó (1996). Una de les seves obres més significatives és l'edifici Walden, de Sant Just Desvern, del 1975, considerat un manifest arquitectònic en si mateix que es va anticipar a les formes de vida i convivència del segle XXI. Bofill va ser l'encarregat de les dues ampliacions de l'aeroport de Barcelona, la T2 (1991) i la T1 (2010). Va canviar el paisatge de Barcelona amb l'icònic edifici de l'Hotel W, espectacularment connectat amb el mar Mediterrani gràcies a la seva forma de vela. L'última aportació que va fer a la seva ciutat va ser l'edifici d'oficines Nexus II de la UPC, dissenyat per fomentar la relació tecnològica entre empreses i Universitat.

Oriol Bohigas (1925-2021)

La vinculació d'Oriol Bohigas amb la seva ciutat, Barcelona, és intensa i estreta. A més d'arquitecte i urbanista, va ser professor i delegat d'Urbanisme al primer govern municipal de la democràcia. Gràcies a la seva obstinació, la ciutat va recuperar la seva façana marítima després de viure dècades d'esquena al mar, i també va fer importants actuacions en la perifèria per dignificar i dotar els barris d'infraestructures i equipaments. Nascut el 1925, va fundar juntament amb altres arquitectes el Grup R el 1951 amb el propòsit de recuperar l'esperit de l'arquitectura moderna. Juntament amb Josep Maria Martorell va crear en paral·lel l'estudi Martorell-Bohigas, que el 1962 s'ampliaria amb la incorporació de David Mackay. L'estudi va passar a anomenar-se MBM i va posar en marxa una gran quantitat de projectes per tot el món. Durant la seva carrera, va rebre premis tan importants com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1991), el Premi Nacional de Cultura (2011); la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2013) o la Medalla d'Or de Barcelona (2018).

L'empremta de Bohigas és a tota la ciutat; té una infinitat d'immobles d'habitatges i equipaments com ara escoles, esglésies, edificis d'oficines i museus. El 1980, Bohigas va ser l'impulsor de la reconstrucció del pavelló Mies van der Rohe després del seu desmantellament el 1930. Entre el 1981 i el 1987, l'estudi MBM va engegar la creació del Parc de la Creueta del Coll, un parc integrat al paisatge urbà amb un llac a dos nivells. Entre el 1985 i el 1991 es va encarregar de la creació del Port Olímpic, que es va convertir en un nou centre d'activitat per a la ciutadania. També a prop del mar va veure la llum, entre el 1988 i el 1992, el Parc del Litoral, una franja verda de gairebé 2 km de longitud. L'Escola Municipal de Vela (1989-1991) és un edifici singular amb el qual Bohigas va saber treure profit de les estructures formals del port. També d'aquesta època (1989-1993) és el Palau Nou de la Rambla, un edifici en el cor de Barcelona que s'integra perfectament amb l'entorn arquitectònic.

Entre el 1995 i el 2001, Bohigas va rehabilitar una antiga caserna militar i la va convertir en el Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, i entre el 2005 i el 2007 va construir la comissaria central dels Mossos d'Esquadra, dos edificis modulars i amb plaques fotovoltaiques. L'edifici d'oficines de l'Editorial RBA (2008-2011), al districte 22@, també obra de Bohigas, es caracteritza per les seves façanes camaleòniques. Molt a prop, el Museu del Disseny, Disseny Hub, construït entre el 2008 i el 2011, és un exemple clar de com l'arquitectura que es mimetitza amb l'urbanisme. La reforma que va realitzar de l'estació de metro Liceu del 2009 la va omplir de llum i va portar l'entorn urbà a l'espai subterrani.

En definitiva, en el mapa de la ciutat podem assenyalar infinitat de punts repartits per tota la geografia on aquests dos grans mestres han deixat el seu llegat i han transformat, amb el seu talent visionari, la seva estimada ciutat, Barcelona.