Basílica dels Sants Màrtirs Sant Just i Pastor

Diu la tradició que aquesta seria l'església més antiga de Barcelona. Cert o no, el que queda clar és que l'edifici del segle XIV s'aixeca en un dels indrets amb més encant i més desconeguts del Barri Gòtic. Un exemple més de l'esplendor de la ciutat a l'època medieval.

L'any 801 el rei Lluís el Piadós encapçalava la reconstrucció de Barcelona després de la reconquesta franca. És llavors quan es funda un temple dedicat als Sants Just i Pastor, al cor de la ciutat. D'aquella església romànica no en resta res. Al seu lloc s'hi erigeix un edifici construït el 1342 en estil gòtic. Amagat en un extrem de l'encisadora placeta de Sant Just, al centre de l'aleshores noble barri de Palau, l'edifici sorprèn per la seva austeritat.

A un costat, la torre octogonal del segle XV dóna alçada al conjunt. Accedir al seu interior i elevar-se fins dalt del campanar a través d'una original escala de cargol permet gaudir de les millors vistes de l'entorn. La façana, restaurada en estil neogòtic, dóna pas a un interior ple de pau i encant. Potser és la senzillesa de l'estructura, d'una sola nau i absis poligonal, allò que explica la bellesa d'aquest temple. Queda tancat per una volta de creueria on s'hi descobreixen claus de volta amb escenes de la vida de la Mare de Déu.

L'altar està decorat amb quatre grans escultures, obra dels germans Vallmitjana, que representen els quatre evangelistes. Està presidit per una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. A la capella de Sant Feliu i la Santa Creu, s'hi conserva el retaule de la Passió, obra del segle XVI, que competeix amb el retaule major d'estil neoclàssic del segle XIX. Els vitralls dels finestrals superiors acoloreixen l'interior del recinte. Un cop fora, a la plaça hi descobrim una darrera sorpresa: la font de Fivaller, una de les poques fonts gòtiques que encara es conserven a la ciutat.