Santa Eulàlia

Santa i copatrona de Barcelona (Barcelona, 290-303)

Ens situem a l’època romana, durant el mandat de l’emperador Dioceclà. En el seu afany d’acabar amb el cristianisme, l’emperador va començar una persecució sistemàtica d’aquells que professaven aquesta fe. Explica una llegenda que Eulàlia era una jove nascuda a la vila de Sarrià en el sí d’una família cristina, tot i que n’hi ha una altra que conta que era veïna de Barcino. Sigui com sigui, els seus pares van decidir allunyar-la de la ciutat i traslladar-la fora muralles a l’antiga vila de Sarrià. Però Eulàlia no era de les que s’amaguen i va anar a parlar amb el cònsol Dacià per persuadir-lo de cessar la persecució de cristians. No solament no el va convèncer sinó que el cònsol va ordenar empresonar-la, a fi de convèncer-la de renunciar a la seva fe cristina. En negar-s’hi, Dacià va decidir condemnar Eulàlia a tantes tortures com anys tenia aleshores: tretze! I així va compençar el seu calvari.

Va resistir a tota mena de martiris: fuetades, cremades amb foc, oli bullent, calç viva, la van posar dins d’una bota de vi plena de vidres trencats i la van fer rodolar costa avall pel carrer que avui es coneix com la Baixada de Santa Eulàlia. Fins i tot la van clavar en una creu, uns diuen al Pla de la Boqueria on hi havia una de les portes de la ciutat; d’altres sostenen que va a ser a la plaça del Pedró, on hi ha un monument en record seu.

Eulàlia no va renunciar a la seva fe i les seves despulles es van traslladar a la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, on hi ha una porta dita de Santa Eulàlia, a la façana sud-oest del claustre.

Cada 12 de febrer, per Santa Eulàlia, Barcelona celebra la seva festa major d'hivern.