Maria Aurèlia Campmany i Farnés

Escriptora (Barcelona, 1918-1991)

Novel·lista, dramaturga, poetessa i autora d’assajos però també activista cultural, feminista i antifranquista, Maria Aurèlia Campmany va néixer a Ciutat Vella, a la Rambla de les Flors, dins de les muralles el 1918.

Influenciada per James Joyce, Catherine Hammett, Ernest Hemingway i Virginia Woolf la seva obra és extensa i variada. Va ser una de les primeres dones a escriure en català durant l’època franquista. El 1960 va ser cofundadora de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (avui desapareguda).

El 1948 va guanyar el Premi Joanot Martorell amb l’obra El cel no és transparent, però va ser censurada i no es va publicar fins l’any 1963 amb el títol La pluja als vidres. L’any 1968 va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la amb Un lloc entre els morts.

Utilitzava sovint el terme “dona pública” amb el qual va iniciar un estudi del feminisme a Catalunya. Les seves lletres son eternes gràcies a la música que Marina Rossell hi ha posat en cançons com Soc una dona, El penjat, Cançó del lladre, El jutge.

També va tenir un paper polític destacat i va ser regidora de Cultura i Edicions a l’Ajuntament de Barcelona, així com membre de la Diputació de Barcelona.