Monestir de Sant Pau del Camp

El tràfec i soroll del barri del Raval de Barcelona troben un moment de descans en aquesta petita església romànica del carrer de Sant Pau. Les fornides parets de pedra tanquen el misteri i les meravelles d'un estil primitiu però carregat de simbolisme que parla del passat de la Barcelona dels convents.

La làpida funerària de Guifré II Borrell, mort l'any 911, ajuda a datar l'origen d'una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona, el que resta d'un antic monestir benedictí. D'estil romànic llombard, aquesta joia del Raval va patir atacs i reconstruccions que, en cap cas, n'han fet minvar l'encant. Efectivament, església i claustre del monestir es troben en molt bon estat de conservació. La senzilla construcció, de planta de creu amb tres absis, mostra una modesta decoració en la sanefa d'arcs cecs que recorre l'exterior i descansa en relleus en forma de caps. La porta principal de l'església de Sant Pau, amb un arc de mig punt, ens endinsa al silenciós recinte.

Petit i recollit al Raval de Barcelona, l'espai ens trasllada al passat del barri dels convents de la ciutat de Barcelona, i, des de l'església, podrem sortir al meravellós claustre d'arcs polilobulats del monestir de Sant Pau del Camp. Com en un joc de nens, observarem els capitells per descobrir-hi tota mena de decoracions geomètriques, vegetals o fantàstiques. Entre elles, ens criden l'atenció dues: en una, Adan i Eva al costat de l'arbre i la serp del pecat. En l'altra, una dona turmentada per dos gripaus que li devoren els pits. Sens dubte, el temps s'ha aturat a l'església i monestir de Sant Pau de Camp.