L'Araucària que va viure amb els dinosaures

Amagada en un racó discret del Jardins del Teatre Grec, al costat d'un mirador a la part nord, sobresurt la capçada arrodonida d'un arbre molt estrany a la ciutat, originari de la costa de Queensland a Austràlia i que gairebé no ha canviat gens des del Juràssic, fa 200 milions d'anys.

Un arbre que convisqués amb els dinosaures no en tenia prou amb ser molt alt per evitar ser menjat per aquells gegants, tot i que pot arribar a tenir 50 metres d'alçada. Segurament per això, tot i ser una conífera com els pins, les seves fulles no tenen forma d'agulles sinó més aviat d'escates dures i punxoses com les d'un drac. Acostuma a perdre les branques més properes a la base i fa una capçada globosa a la part alta del tronc, així que per veure'n les fulles, és més fàcil mirar al peu de l'arbre on sovint trobem les fulles seques caigudes que s'han de tocar amb compte de no punxar-nos, juntament amb els cons masculins allargats que produeixen el pol·len.

Si tenim paciència i mirem entre les branques pot ser que veiem les grans pinyes, que quan són madures poden tenir la mida d'una pilota de futbol i pesar més de 5 quilos. Els pobles aborígens de la zona de Queensland el consideraven un arbre sagrat i es reunien en els boscos d'araucàries en la temporada en que les pinyes maduren, pujaven als arbres i feien caure les pinyes d'on extreien els pinyons, molt grossos i nutritius i amb un gust similar a les castanyes.