Ruta de la cultura de l'aigua

Aquesta ruta és una forma molt original d'apropar-se a la història de Barcelona, ja que a través de dotze llocs seleccionats descobrireu com la població ha anat aprofitant l'aigua a la ciutat al llarg dels segles. Començarem fa més de dos mil anys amb l'Aqüeducte Romà de l'antiga Barcino que garantia el subministrament d'aigua a la població d'aquella època. A la Barcelona medieval, la sèquia del Rec Comtal es va utilitzar per a usos productius de forma molt eficient. Al segle XVIII, es va construir la xarxa de galeries de la Mina de Montcada per captar l'aigua subterrània del riu Besòs i assegurar prou aigua perquè circulés pel Rec Comtal regularment.

I quan a la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del XX Barcelona es consolida com una metròpoli europea gràcies a un gran desenvolupament industrial, sorgeixen noves necessitats a causa de l'augment de la demanda. D'aquest període són algunes de les infraestructures que es conserven avui dia com un patrimoni valuós: la Torre de les Aigües de l'Eixample, el Dipòsit del parc de la Ciutadella, la Torre de les Aigües del Besòs, la Torre de les Aigües del Tibidabo o la Font Màgica de Montjuïc, totes elles ubicades en espais estratègics de la ciutat. Altres infraestructures, com la Casa de les Aigües de Montcada, la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella, la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova, l'Aqüeducte del Parc Central de Nou Barris o els Pilars d'Aigua de la Mina de Can Travi a Horta es reparteixen per tot Barcelona i són un testimoni excel·lent de la importància de la cultura de l'aigua per a la ciutat.