L'Illa Diagonal (Rafael Moneo)

El projecte de l'Illa Diagonal, completat el 1993, és insòlit en molts aspectes. Ha estat descrit com un gratacel horitzontal i urbanísticament es planteja com una megailla d'usos mixts. L'edifici va ser dissenyat pel guanyador del premi Pritzker el 1996, Rafael Moneo, i per l'arquitecte Manuel de Solà-Morales. El bloc principal, ocupat per un centre comercial, hotels i oficines, s'estén al llarg de 300 metres sobre l'avinguda Diagonal. Presenta una volumetria rectilínia, fragmentada i escalonada, inspirada al Rockefeller Center de Nova York. El color fosc de la part baixa de l'edifici es fragmenta a nivell del carrer creant múltiples accessos a l'edifici i contrasta amb el revestiment de pedra clara dels pisos superiors. El llenguatge de la façana posterior és més obertament modern, amb presència de finestres i para-sols horitzontals. L'interior del centre comercial es resol amb un carrer intern de diversos nivells que remata en un pati interior de gran riquesa espacial on les façanes de pedra de l'exterior conviuen amb plans de vidre i revestiments metàl·lics. Una altra singularitat del projecte és l'accés a nivell de soterrani des del carrer de Constança, que s'enfonsa i passa per sota de l'Avinguda Diagonal i de l'edifici. La resta de l'illa l'ocupen un parc central i diversos equipaments en volums separats del principal.