Resultat de la teva cerca de "tradició"
Els nens i nenes de Barcelona gaudeixen cada mes de març d'una de les festes "més dolces" de la ciutat. Els carrers i les places de l'encantador barri de Gràcia es converteixen a una festa de caramels, bandes de música i carrosses de cavalls. Es tracta de la Festa de Sant Medir i té els seus orígens, segons la tradició, en la figura del sant que va viure cap a l'any 303 a Barcelona sota el domini romà de Diocleciano, qui va mantenir una intensa persecució dels cristians. Segons la llegenda, les mongetes de Sant Medir creixien només en plantar-les i per això va ser capturat. Allà on el sant va viure, existeix una ermita que marca el punt d'inici de la Romeria. L'any 1830, un forner del barri de Gràcia va realitzar una peregrinació el dia de la seva onomàstica a aquesta ermita per agrair-li al sant una promesa complerta. Aquesta peregrinació s'ha convertit avui en una tradició en la qual participen "colles" dels barris de Gràcia, de Sarrià i de Sants. Cada any, els pelegrins desfilen durant el dia pels carrers del barri de Gràcia i a la tarda protagonitzen una espectacular desfilada pel carrer Gran de Gràcia, repartint caramels entre tots els assistents.
Les Festes de Santa Eulàlia, festa major d'hivern de Barcelona, són dedicades al públic familiar. Durant aquests dies màgics, s’homenatja la valenta Laia, la nena que es va rebel·lar per defensar els seus ideals. Aquesta nena ha estat per a la ciutat símbol de solidaritat, de defensa de la justícia i de compromís de la joventut. Santa Eulàlia i la Mare de Déu de la Mercè són copatrones de Barcelona. Per a celebrar aquestes festes, es preparen activitats per a tota la família. No us podeu perdre els gegants, les cercaviles o els correfocs. actuacions castelleres, sardanes, trobada de puntaires i bandes de música de la ciutat que faran diversos itineraris, a més d’altres activitats dirigides a grans i petits.
El dia 12, festivitat de santa Eulàlia, se celebraran diversos actes, com la col·locació al balcó de l’ajuntament del Penó de Santa Eulàlia (una reproducció de l’antiga bandera de la ciutat), ballada de sardanes, trobada de gegants...Diada de Sant Fèlix de Vilafranca
D'entre totes les memorables tradicions catalanes, que inclouen correfocs i balls de gegants, són les torres humanes les que exerceixen un major impacte en l'espectador. Per gaudir d'un veritable festival de castells, visita Vilafranca del Penedès durant la festa major, del 29 d'agost al 2 de setembre, quan tenen lloc les celebracions en honor del patró de la ciutat, Sant Fèlix.
Les colles que més anys han participat en la diada de Sant Fèlix, el 30 d'agost, han estat els Xiquets de Valls (actualment, la Colla Vella i la Colla Joves), els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. Tot i així, també hi ha participat els Nens del Vendrell, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xicots de Vilafranca, entre d'altres. Cada torre humana és un exemple perfecte de treball en equip, des de la multitud que forma la pinya que aguanta la torre a la base, passant per les columnes humanes que es van aixecat, nivell a nivell i que culmina amb els membres més joves de l'equip que escalen fins al capdamunt de la construcció, que està oficialment construïda quan el més petit de tots (l'enxaneta) aixeca la mà entre clamorosos aplaudiments.La Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d'Anoia és una celebració popular que, mitjançant l'ús del foc, la música i els elements de la imatgeria festiva tradicional, escenifica la victòria que la vila va obtenir, el 1887, sobre la terrible plaga de la fil·loxera que va arrasar totes les vinyes del Penedès.
Com passa en altres festes, la de la Fil·loxera també té la seva versió infantil, una cercavila des de la plaça de l'Església i que és un dels actes més esperats. Hi participen les rèpliques infantils d'alguns elements de la celebració: la fil·loxera, els capgrossos dels pagesos, les fil·loxeretes, els capgrossos dels ceps i un grup de larves, unes figures sense foc per als participants més petits de tots.Dates 2025 pendents de confirmació.
Els carrers de Barcelona donen la benvinguda al Nadal amb molta llum i color. A partir de novembre, l'esperit nadalenc s'encendrà i no s'apagarà fins al gener. Els motius de la il·luminació són diferents i variats: trobareu llums tradicionals i també composicions molt innovadores que conviden a passejar, viure i gaudir de tot el que la ciutat ofereix durant aquests dies.Dates 2025 pendents de confirmació
El Carnestoltes o Carnaval, una festa que es fixa segons el calendari lunar i que és molt esperada pels catalans, sempre comença un dijous (Dijous Llarder) i acaba el dimecres següent (Dimecres de Cendra). Carnestoltes és sinònim de festa, enrenou, disfresses, comparses, desfilades… En definitiva, és una setmana dedicada a l'hedonisme i la diversió perquè anticipa el dejuni i la privació propis del període cristià de la Quaresma.
Avui dia, més que excessos, el Carnestoltes suposa una festa popular de caràcter lúdic al voltant d'un personatge eixelebrat anomenat rei Carnestoltes. I encara que se celebra a gairebé tots els municipis de Catalunya, històricament en destaquen uns quants per les seves particularitats, com els de Barcelona, Sitges, Vilanova i la Geltrú o Torelló. Això sí, a tots aquests llocs podràs degustar algunes de les viandes més delicioses del Carnestoltes: la coca de llardons o la botifarra d'ou.És una de les festes més esperades i celebrades pels catalans. Sant Jordi, que és el patró de Catalunya, segons el conte popular, va ser qui va matar el drac que vivia a Montblanc i que tenia atemorida tota la població, per salvar la filla del rei d'una mort segura. La tradició explica que en el lloc on el drac va vessar la seva sang va néixer un bonic roser de roses vermelles. A partir del segle XVIII, la festa de Sant Jordi es popularitza com a festa catalanista i actualment és una gran exaltació popular, cívica i cultural. El dia de Sant Jordi, els enamorats s'intercanvien una rosa i un llibre, i totes les ciutats i pobles de Catalunya s'omplen de parades en les quals es venen totes dues coses.