Aqüeducte romà

Aquest és un vestigi de la cultura de l'aigua tan antic com la pròpia ciutat. Data del segle I dC, època fundacional de la colònia romana de Barcino. Quan els romans van fundar la ciutat, els habitants demanaven satisfer les necessitats de la cultura urbana que els hi era pròpia: banys públics i privats, fonts, abastament d'aigua potable als habitatges benestants, producció artesanal o neteja del clavegueram.

Amb els pous que explotaven les aigües subterrànies del recinte emmurallat de Barcino no n'hi havia suficient i es va cercar un proveïment més abundant. L'indret elegit es trobava a Montcada, des d'on un aqüeducte de més d'11 km feia arribar l'aigua fins a la ciutat. La conducció era en bona part subterrània, amb alguns trams elevats sobre arcades. Hauria estat operatiu fins a finals del segle VI o principis del VII, en època visigòtica. El traçat del Rec Comtal al segle X coincidia amb força fidelitat amb el que seguia l'aqüeducte romà.

Es conserva documentació escrita de segles passats i restes arqueològiques que testimonien el recorregut de l'aqüeducte des de Montcada fins a Barcino. Actualment, només es possible visitar un tram d'uns 20 m amb quatre arcades i cinc pilars incorporats al mur d'una casa a la plaça del Vuit de Març, descobert el 1988. A la plaça Nova, a la torre esquerra de la porta nord de la muralla romana, un parell d'arcs reconstruïts el 1958 recorden al visitant el punt exacte d'entrada de l'aqüeducte romà a la ciutat.