Casa de les aigües de Montcada

Al Parc de les Aigües de la població de Montcada i Reixach es troba la Casa de les Aigües, joia del patrimoni de la cultura de l'aigua. Aquesta central, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, inaugurada el 1879 i tancada el 1989, era una autèntica "fàbrica d'aigua". Captava aigües freàtiques de la conca subterrània del riu Besòs per sumar-les a les que conduïa l'Aqüeducte Baix fins a Barcelona. Aquest aqüeducte, amb origen a la Mina de Montcada, va ser construït el 1826 amb la finalitat de proporcionar aigua potable a la ciutat emmurallada i al barri de la Barceloneta.

La Casa de les Aigües aplega, dins d'un recinte enjardinat, diversos edificis en bon estat de conservació, obra de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias. La visita permet entrar dins les instal·lacions tècniques.

A l'edifici principal, amb exquisida decoració modernista, tres pous afloraven l'aigua per l'acció dels mecanismes allotjats a la sala de màquines. La visita permet conèixer les calderes d'escalfament d'aigua, les màquines de vapor i les bombes d'extracció. El conjunt és un element de patrimoni industrial únic a l'Estat espanyol. Va ser produït als tallers de la fàbrica Alexander Germans que es trobava al barri de la Barceloneta. El carbó per escalfar les calderes d'aigua procedia del port de Barcelona, i es descarregava en un abaixador de la línia de tren propera. Encara es pot veure la carbonera on s'emmagatzemava el carbó. La xemeneia, que es conserva en peu, evacuava els fums. El dipòsit d'aforament i distribució d'aigua cap a l'Aqüeducte Baix i la casa del maquinista són els dos edificis complementaris.

El recinte va tancar el 1989 per l'elevada contaminació de les aigües que captaven els pous. Gestionada actualment pel Museu de Montcada, l'antiga central és un espai privilegiat d'interpretació de la cultura de l'aigua i de la tecnologia hidràulica dels segles XIX i XX.