Aqüeducte del Baix Vallès al parc Central de Nou Barris

El parc Central de Nou Barris és un immens espai enjardinat amb 17 hectàrees, el segon en extensió de Barcelona. Ocupa part dels terrenys de l'antic Institut Mental de la Santa Creu. Fonts ornamentals, dos llacs i petits estanys amb brolladors complementen la fesomia verda. Al llac proper al passeig de Fabra i Puig es troba una inesperada estructura de pedra i maó vist que sembla un pont amb tres grans ulls. Es tracta d'un tram de l'antic aqüeducte del Baix Vallès, que havia de subministrar aigua al nou Eixample de Barcelona.

L'aqüeducte va ser projectat el 1869 amb el finançament dels poderosos banquers catalans, els germans Girona. Amb una longitud de 20 km, conduïa 7.000 m³ diaris d'aigua, captada a les poblacions de Barberà i Palau Solità, fins al dipòsit de Dosrius, ubicat a l'actual Parc de les Aigües del barri del Guinardó.

La cloració de les aigües de l'aqüeducte del Baix Vallès va ser pionera a Espanya arran del brot de tifus de 1914 a Barcelona. La moderna portada d'aigües des del riu Ter fins a Barcelona el 1967, amb totes les garanties de potabilitat i un gran cabal, va fer innecessari el servei que prestava des de 1881 i va ser tancat.

La qualitat arquitectònica i la monumentalitat de l'aqüeducte del Baix Vallès el converteixen en el més espectacular dels conservats del segle XIX a Barcelona.

Temporalment sense aigua per sequera