Torre d'Aigües de Catalana de Gas

Una de les innovacions més importants de les ciutats al segle XIX va ser el gas per a usos urbans. A Barcelona, la Societat Catalana per a l'Enllumenat de Gas, pionera a Espanya, es va instal·lar el 1843 a la Barceloneta per aprofitar la proximitat al port on arribava el carbó d'hulla, matèria primera del gas.

Amb el temps, es va accelerar el consum de gas per al servei domèstic i l'enllumenat. Per tal d'augmentar la pressió de l'aigua que la producció necessitava, es va encarregar a Josep Domènech i Estapà una torre d'aigües de 45 m d'alçada coronada per un dipòsit circular. Les obres d'aquesta elegant i singular construcció modernista, amb un exterior de maó vist i trencadís i una monumental escala interior, es perllongaren de 1905 a 1907.

Ben entrat el segle XX, la tecnologia elèctrica d'il·luminació i la competència del gas natural en la producció calorífica provocaren el tancament de la fàbrica el 1971 i el seu enderrocament en el context dels Joc Olímpics de 1992.

El recinte fou transformat en el parc de la Barceloneta, dotat amb equipaments esportius. Restaren en peu la torre d'aigües i l'estructura d'acer exterior del gasòmetre, dipòsit utilitzat per emmagatzemar el gas. Les antigues oficines contemporànies a la torre, obra també de Domènech i Estapà, van ser convertides en la Fàbrica del Sol, actual centre municipal d'educació ambiental.