Avinguda Nova Icària

La intervenció d'Enric Miralles i Carme Pinós a l'avinguda d'Icària, completada el 1992, forma part del projecte urbanístic de la Vila Olímpica creat per acollir els atletes participants dels Jocs Olímpics. L'avinguda, paral·lela al litoral, estava destinada a convertir-se en un dels eixos principals de la nova zona residencial, i l'existència d'infraestructures de serveis al subsol impedia plantar-hi arbres. Aquesta limitació es va aprofitar per reforçar el caràcter innovador que es pretenia conferir al barri, i es van instal·lar un conjunt de pèrgoles escultòriques a la vorera central del passeig, que ocupaven el tram comprès entre els carrers Arquitecte Sert i Joan Miró. Les pèrgoles metàl·liques s'assemblen als arbres, encara que les seves formes suggereixen també alguna metàfora animal o fins i tot edificis atrotinats. Cada pèrgola està formada per quatre categories d'elements. Primer, dos o tres suports d'acer que sorgeixen del sòl com a branques gegantines per després retorçar-se en diferents direccions. Segon, bigues metàl·liques tubulars que enriosten els suports i s'agrupen en patrons irregulars. Tercer, un sistema de peces planes de fusta que s'estén sobre els tubs d'acer a manera de persianes, i doten d'ombra els vianants. El darrer component consisteix en plataformes horitzontals de manera irregular que donen la sensació de ser terrasses inaccessibles. Tot i que els materials i acabats són iguals, cada pèrgola té un disseny únic que la diferencia de les altres.