Torre Mapfre

La Torre Mapfre, completada el 1992, conforma juntament amb l'Hotel Arts un portal simbòlic d'accés a la ciutat des del Port Olímpic i és un element destacat dins del projecte urbanístic de la Vila Olímpica, creat per allotjar els atletes participants dels Jocs Olímpics de 1992. Tot i que disposa de menys plantes que l'hotel, també arriba als 154 metres d'altura, tots dos són els dos edificis més alts de Barcelona. Dissenyada pels arquitectes Iñigo Ortiz i Enrique De León és un gran prisma de planta quadrada. La base de la torre presenta una varietat d'acabats i cares planes a excepció d'una fenedura cap a l'avinguda del Litoral i un volum baix en forma de proa de vaixell pel qual s'accedeix. El cos de l'edifici es resol amb una peculiar variant de mur cortina, en què el tancament fa una ziga-zaga. Es van alternant plans verticals d'alumini amb plans inclinats de vidre que es perceben com a miralls que reflecteixen el nivell del carrer. A les últimes plantes el volum es redueix en dimensions, tot formant un remat cúbic sobre el qual se situa un heliport. Quant a l'estructura, és un exemple clàssic d'edifici de planta i façana lliure, amb pilars de formigó separats del pla exterior, plantes diàfanes i un nucli de formigó que conté les circulacions verticals i els banys. La planta baixa conté locals comercials i la resta del bloc l'ocupen majoritàriament oficines, i són majoritàries les de la companyia d'assegurances Mapfre, que dona nom a l'edifici.