Piscines Picornell

Reformades el 1991 pels arquitectes Moisés Gallego i Franc Fernández, les Piscines Bernat Picornell s'insereixen al pla urbanístic de l'Anella Olímpica de Montjuïc. La instal·lació, construïda per al Campionat Europeu de Natació de 1970, disposava de tres piscines obertes en un recinte rectangular amb graderies de formigó. L'aspecte més notori de la remodelació és la cobertura de la piscina d'entrenament per tal de climatitzar-la. Això resulta en una volumetria senzilla, però diferenciada en dos blocs. Un de baix i molt allargat que envolta les piscines exteriors i un altre de més alt i curt que amaga la piscina coberta i els vestidors. El volum major s'expressa en una façana compartimentada en dos plans sòlids que en flanquegen un de vidre. Sobre aquest treu el cap la cridanera estructura metàl·lica que se suporta per uns pilars d'acer. Els pilars interiors són rectes mentre que els exteriors són inclinats, conformant una carcassa en forma de ziga-zaga que es converteix en l'element característic de la façana. La piscina principal es va fer més profunda per acollir proves de natació sincronitzada, mentre que la graderia va mantenir l'aforament original de 3.000 espectadors. Per ampliar la capacitat durant l'esdeveniment olímpic de 1992 es va optar per instal·lar graderies provisionals que després van ser retirades.